dimarts, 18 de febrer de 2014

SENGLAR ESTOFAT

Aquest és un plat de la cuina d'alta muntanya perquè és el lloc on tradicionalment hi ha hagut caceres de porcs senglars. Avui dia, costa trobar qui sàpiga cuinar el senglar correctament. A la nostra família, actualment qui el cuina és la meva germana seguint la recepta de la padrineta.

Ingredients per a 6 persones:

1 kg de porc senglar a talls finets
4 pastanagues
pèsols
pinyons (opcional)
bolets (opcional)
2 cebes
4 tomàquets ratllats sense llavors
oli, sal, farina
brou de carn i pollastre

per a macerar:

pebre negre en gra
1 branca de canyella
el suc de ½ llimona
conyac o un altre licor que preferiu

La nit abans de cuinar el senglar, poseu-lo a macerar amb el pebre negre en gra, la branca de canyella, el suc de llimona, i un raget de conyac o un altre licor.

A l’hora de cuinar-lo, enfarineu els talls i fregiu-los en un tombar i tombar. Reserveu-los a part i amb una mica de l’oli del fregit feu un sofregit amb ceba i tomàquet.

En una cassola fonda, poseu una capa de rondanxes de pastanaga, el senglar a sobre i el sofregit també. Cobriu-ho amb brou i deixeu fer la xup-xup durant dues hores, a foc lent.

Quan falti mitja hora per al final de la cocció hi poseu afegir pèsols, pinyons o bolets, segons les vostres preferències. Si els pèsols són crus potser que els hi poseu abans.

No hi heu de posar la sal fins als 10 minuts finals per tal que no s’endureixi la carn.




dilluns, 17 de febrer de 2014

FARCELLETS DE CARN PICADA

Ingredients per a 3 persones:

200 gr. carn picada de vedella
1 carabassó
1 albergínia
mig pebrot vermell
mig pebrot verd
salsa de tomàquet
1 ceba
2 alls
julivert
alfàbrega
oli, sal i pebre negre mòlt
pasta bric

Peleu i talleu totes les verduretes a daus ben petits juntament amb la ceba i els alls. Feu-ho sofregir en una paella amb una cullerada d’oli, ben a poc a poc. En una altra paella feu enrossir la carn picada, sense oli, que es cogui en el propi greix, ben lentament també. Prepareu una salsa de tomàquet ben fina, sense llavors (podeu utilitzar una salsa ja preparada).

Ajunteu-ho tot. Afegiu-hi el julivert i l’alfàbrega tallats ben petits, salpebreu al vostre gust i que faci la xup-xup uns minutets. Ha de quedar prou melós però força espès. Deixeu-ho refredar.

Prepareu uns quadrats de pasta bric d’uns 15 cm. Poseu en la plata d’anar al forn un paper untat. Escalfeu el forn prèviament. Poseu en cada quadrat de pasta una cullerada sopera del farciment, ajunteu les puntes i subjecteu-ho amb un escuradents.

Feu-los torrar al forn a uns 180 graus. Deixeu-los refredar perquè són molt millors freds, fins i tot d’un dia per l’altre.

I ara ja només us cal una bona amanida per acompanyar !!

Nota: Vigileu que no quedi massa oliós. Poseu fer servir meitat de carn de vedella i meitat de carn de porc, si ho preferiu. 


dimarts, 4 de febrer de 2014

CALÇOTS ARREBOSSATS

Ingredients:

24 calçots
farina per arrebossar

1 ou
cervesa
oli

Els calçots són una varietat de cebes tendres, de gust molt suau, que es mengen escalivats. El nom del calçot prové de la manera de plantar-lo, calçat a terra (mig colgat) per tal que quedi una cama d’entre uns 15 a 25 cm. ben blanca i tendra. Conté moltes vitamines i minerals i se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. També té un alt contingut en compostos anticancerígens.

La temporada dels calçots va de mig desembre a finals de març. Es couen a la brasa amb llenya de sarments i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la salvitxada, que és un tipus de romesco.

Així doncs, si teniu manera de fer-los en una barbacoa, no ho dubteu ! Però si viviu en pis i no podeu fer servir la barbacoa al balcó.... llavors teniu l’opció de coure’ls al forn.

Es treu la primera pell del calçot i es tallen les fulles verdes deixant un tros per a l’operació de descamisar el calçot. Es posen en una plata d’anar al forn, sobre paper d’alumini, sense oli ni sal. Es torren al grill i es tomben a mig procés.


Quan estan torradets, s’emboliquen en paper de diari tots junts i es poden portar a taula així mateix per tal que es conservin calents però que respirin i no es covin.

Si voleu arrebossar-los, descamiseu-los un cop torradets i passeu-los per una pasta feta amb un ou batut, farina d’arrebossar i un raig de cervesa. Podeu posar-hi sal o no, segons el vostre gust. Jo no n’hi poso pas perquè el gust natural dels calçots és deliciós. Fregiu-los en oli bullent un minutet o dos i ja els podeu servir. Cal menjar-los acabats de fer.

Salsa per a calçots o salvitxada:

Es piquen al morter unes 20 ametlles torrades (o avellanes) fins que fan oli, llavors s’hi afegeixen 2 alls crus i 2 alls escalivats i una branqueta de menta. La torrada de pa s’unta lleugerament amb vinagre, sal i pebre vermell i s’afegeix a la pasta anterior. Si us agrada molt el picant podeu afegir-hi un bitxo a trossets. Quan es té una pasta homogènia, se li va afegint oli a poc a poc i es va remenant per tal que la salsa adquireixi la fluïdesa adequada.